Digui? sí soc jo…

Fa uns dies Iguazel Elhombre va publicar un post, de fet un llarg, ben escrit i molt ben argumentat post al seu bloc Piticascas. En un homenatge a l’humorista Gila (a mi mai m’havia fet molta gràcia i de jovenet sempre l’havia relacionat amb el régimen -tot i que diuen que no- potser perquè en una televisió de canal únic i en blanc i negre les coses es veien més uniformes; ella el va titular “¿Está el enemigo? Que se ponga”. L’escrit es venia a sumar a tota una colla, que en els darrers temps estan sortint en defensa de “la cultura”, i d’un seguit d’agressions presumptament externes.

El post va tenir ressò a les xarxes socials i el mateix Periódico de Aragón en va publicar un resum; no seré jo qui el critiqui. A mi però em va provocar una reacció una mica diferent de la que he vist en la majoria, jo no em vaig atrevir a afegir-me a aquesta onada defensiva que veig en el sector. A mi em va fer pensar i em va empènyer a mirar-me al mirall.

Em podria estalviar la lletania, de tornar a fer notar que cultura és una cosa que va més enllà de les arts; ja sé que a l’hora de teoritzar tothom hi està d’acord, tots els entesos accepten en el si de la cultura a la ciència i la tècnica, els costums, les formes de vida i de relació, les lleis, etc. etc; aleshores, per què acabem parlant sempre de literatura (poc), de música, d’escèniques i de visuals… quan parlem d’acció cultural?

D’entrada no m’atreveixo a defensar genèricament això que sembla que hi ha darrere “la Cultura”, no tot son flors i violes dins aquesta cultura. Tampoc m’atreveixo a defensar tothom que hi treballa (en l’acció cultural), hi ha gent molt dolenta (des de politics a creadors, passant per gestors i similars), que no sap ni perquè treballa, ni hi aporta res… i també hi ha gent que cobra molt!

En un altre ordre -que també ocupava un bon espai del post- no comparteixo la idea que industria/comerç i cultura representin un oxímoron. Hi ha una part de l’acció cultural que genera productes i aquests productes tenen un valor… i un preu. Tothom que conec vol viure (i si pot ser molt bé) de la cultura, o dins el sistema cultural (des de polítics a creadors, passant per gestors i similars). És cert que l’economia no ha de ser la columna vertebral del sistema cultural, però si no competim (o no som competents) en economia, en què ho som?. Hem demostrat que l’acció cultural serveixi per alguna cosa a la societat?. El sistema educatiu -amb tots els seus mals- ha demostrat que és competent en l’eliminació de l’analfabetisme, o en donar eines bàsiques a la població per poder-s’hi desenvolupar. Al sistema sanitari se li pot reconèixer la seva competència en el manteniment de la salut.  Què aporta el sistema cultural, que es pugui demostrar?

Ens passem el dia fent proclames, expressant voluntats, projectant… però demostrem alguna cosa? No demano resultats, en el sentit més materialista del terme, estic disposat a acceptar intangibles, però no fum.

Com por ser que després de trenta anys d’acció cultural -en un marc presumptament democràtic- el sistema encara sigui tan feble? Com pot ser que no haguem aconseguit ni posar nom a les coses que fem, al llocs on treballem, a la nostra pròpia feina? No és significatiu que davant retallades i aprimament del sistema cultural, només es queixi el gremi?

Espero que ningú s’apropiï de les meves paraules per portar-les a la defensa de les retallades, unes retallades indiscriminades, que no posaran ordre, ni es fan per generar res positiu; que no estan pensades des de dins del sistema i que lluny de millorar-lo encara el malmetran més. Malgrat això, tinc la sensació de que responent a la pregunta que llançava Iguazel ¿està el enemigo? hauríem d’agafar el telèfon els “professionals” (des de polítics a creadors, passant per gestors i similars) de la cultura i contestar “digui? sí, soc jo”; i posar-nos a treballar per construir un sistema cultural fort, vertebrat en el territori i ancorat en la societat, fins al punt que deixin de veure’ns com una cosa estranya, aliena i prescindible.

10 Respostes a “Digui? sí soc jo…”

  1. Debate…De mi artículo,"¿está el enemigo? Que se ponga", imprescindible respuesta de @ferranfarre Digui? sí soc jo… http://t.co/fJirCybm

    Aquest comentari es va publicar a Twitter

  2. Jordi ha dit:

    Jo m’he passat la vida assumint aquesta mena d’arguments. Que l’enemic està a casa, que hem de mirar el que fem abans de posar-nos a plorar, etc, etc,…. però ara no. El que està passant sobrepassa totes les meves torpeses i les de la gent que conec. Els culpables són localitzables però són gent que em queden una mica lluny.

    Als que tinc a prop només els hi retrec que encara no hagin fet un canvi de xip radical, i segueixin entortolligats amb la comèdia que els ha servit fins ara. Que no assumeixin que el repte és plantejar-nos com hem de viure tots bé els propers anys sense angoixes absurdes, quan les ciutats estan plenes de pisos buits i es llença un terc dels aliments que produïm. Els hi retrec, en això coincidim, que es dediquin a buscar arguments per la cultureta com argument per defensar el seu pa, quan la cultura seria allò que construïriem en un món en que el treball no pot seguir essent l’eix a l’entorn del qual gira l’organització social.

    De fet, l’enemic, que està aquí fora, ja ho ha vist clar.

  3. RT @ferranfarre: Digui? sí soc jo. Inspirat per @iguazelelhombre he escrit quatre ratlles a Vindiccions. http://t.co/eBRqTLK5

    Aquest comentari es va publicar a Twitter

  4. Rafa Milán ha dit:

    molt bó…. RT @ferranfarre: Digui? sí soc jo. Inspirat per @iguazelelhombre he escrit quatre ratlles a Vindiccions. http://t.co/dGN2yQEO

    Aquest comentari es va publicar a Twitter

  5. Marta Ardiaca ha dit:

    Digui? sí soc jo. Inspirat per @iguazelelhombre he escrit quatre ratlles a Vindiccions. http://t.co/EH9UlX3w

    Aquest comentari es va publicar a Twitter

  6. Home ínfim ha dit:

    Interessant l¡article. Molt bé Jordi. Tens molta part de raó. Al setmanari la directa d’aquesta setmana deixen una pregunta molt interessant. Perquè no existeixen mobilitzacions per defensar la cultura fora del sector? Perquè té tan poca presencia en moviments socials, com el 15m, en la seva amplitud?
    La cultura institucionalitzada crec que no és de la gent, o això començo a suspitar, però sí la sanitat i l’educació.

  7. Ariadna ha dit:

    Per què, per a qui, com, amb quin objectiu treballem els que ens dediquem a la 'gestió de la cultura'? http://t.co/qlxeViYM vía @ferranfarre

    Aquest comentari es va publicar a Twitter

  8. Per què, per a qui, com, amb quin objectiu treballem els que ens dediquem a la 'gestió de la cultura'? http://t.co/qlxeViYM vía @ferranfarre

    Aquest comentari es va publicar a Twitter

  9. […] Ens passem el dia fent proclames, expressant voluntats, projectant… però demostrem alguna cosa? No demano resultats, en el sentit més materialista del terme, estic disposat a acceptar intangibles, però no fum. Digui? sí soc jo… […]

  10. […] L’article també és deutor del que m’han fet pensar aquest d’Iguazel Elhombre, i aquest de Ferran […]

Què en penses?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *