Des del trencaones

Jo de fet sempre he estat de camp, vaig néixer a pagès que diuen i vaig créixer regant alfals, munyint vaques i anant al tros amb el carro i la mula; potser per això sempre m’he mirat el mar amb una mica de desconfiança; no és que no m’agradi, no, de vegades sento una certa atracció i tot, però hi ha alguna cosa que no m’acaba de fer el pes.

D’altra banda vaig arribar a guanyar-me la vida en això que se’n diu la cultura per casualitat, l’atzar hi va tenir més a veure que la meva voluntat; potser per això, em costa dir que sóc un professional de la cultura, o un gestor cultural; ho faig amb la boca petita, com si no m’ho acabés de creure, i penso que m’escau més dir que en faig, més que en sóc. També hi pot influir, que m’ha tocat fer aquesta feina en un lloc on el menysteniment per la cultura i els que hi treballen és incommensurable.

En aquest dies d’aigües remogudes, he llegit proclames, declaracions i grans defenses de LA cultura. De tot plegat potser el que m’ha cridat més l’atenció és la defensa de LA cultura com a bé de primera necessitat, i, francament, no ho acabo d’entendre. Em sembla un argument feble i fal·laç, que difícilment qualli en un moment on hi ha gent que lluita per l’habitatge, per un lloc de treball o per un plat de menjar diari. Pretendre fer creure a aquesta gent que anar al teatre, a concerts o al cinema, comprar-se llibres i dvs, adquirir obres d’art… (què és del que parlen quan diuen això de LA cultura), és com una de les seves necessitats, no sé si fa pena o fa ràbia.

És de primera necessitat (i ha de ser un dret reconegut) formar part d’una cultura, reconèixer-se en una cultura i poder-hi interactuar activament; però això es pot fer -i de fet la immensa majoria de la gent ho fa- més enllà d’això que se’n diu genèricament LA cultura i que està molt lligada als objectes i als productes, i per tant al mercat. La cultura que porta IVA no és de primera (a vegades ni de segona) necessitat; tot allò que porta IVA -i que sembla preocupar tant als professionals i molt poc a la gent corrent- és perfectament prescindible;

En aquest moviment marítim (que no hem d’oblidar que es regeix per la lluna), tinc amics dins les onades que branden les espases contra la indústria, el mercat i la mercantilització, contra la reducció de la cultura a un conjunt de productes… però a l’onada del costat hi ha empresaris, venedors d’aquests productes, defensors del Copyright i altres herbes.

Les lluites i les reivindicacions són en el fons un exercici matemàtic: extreure el màxim comú denominador, i això és molt difícil quan l’operació no es fa amb nombres sinó amb idees, interessos, conjectures, veritats individuals absolutes, necessitats, prejudicis, gremialismes, etc.

Ja ho cantava La Bullonera “… juntos van a misa los trabajadores y los propietarios… si todos reciben la gracia de Dios, esto no lo entiende ni Santa Lucia ni este servidor”

Ara sembla que la marea va de pujada, però i quan reculi?

2 Respostes a “Des del trencaones”

  1. Jordi ha dit:

    En general, coincideixo amb l’argument. Només afegiria que per a mi el que dius tant afecta a la cultura amb iva com a la cultura sense iva. Vull dir, que per aquesta via no només podríem posar en qüestió “la primera necessitat” de teatre, concerts, cinema, llibres i dvs, sinó també la de biblioteques, museus, centres culturals i demés. Suposo que estem d’acord.

    • Ferran ha dit:

      Estem d’acord Jordi. Jo entenc la cultura com un conjunt de peces, com un conglomerat (en el sentit geològic del terme), on la importància està en el conjunt molt més que en les parts que la integren. Una cultura pot ser tant rica com una altra i estar composada per peces diferents. Aquí ens costa pensar la “nostra cultura” sense el cinema, però hi ha indrets del món on no saben ni que és… i no passa res, de la mateixa manera que, en un altre context, pot ser la pedra angular de la cultura.
      LA mateixa reflexió serveix per aplicar-la a equipaments o serveis; no n’hi ha cap d’imprescindible i qualsevol pot ser molt important en un lloc o un moment determinat.

Què en penses?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *