Enculturem?

D’entrada, pública.

Parlar de la dimensió pública de la cultura és molt més que una redundància.
La cultura, o té una dimensió pública, o no és.

Una producció en qualsevol dels àmbits de la creació només es converteix en art (què és el mateix que entrar a formar part de la cultura) quan es socialitza, quan supera l’estadi particular; tot i que sovint aquest procés de socialització només passa pel restringit món de l’art, de la gent que en fa, de la gent que hi entén, de la gent que decideix… i en poques ocasions per la societat en un sentit més ampli, que acaba assumint-ho com a propi, com si aquests especialistes fossin una mena de comissionats.

Podríem dir el mateix de les idees, del pensament, de determinats hàbits … entren a formar part de la cultura quan transcendeixen el nivell privat. La cultura té una dimensió i una vivència particular o individual, però no pot existir solament en aquest pla.

La cultura com a idea i com a praxi, en cada moment històric, és una conjuntura, el resultat d’un consens -explícit o tàcit- suficientment ampli en el seu àmbit d’aplicació, d’allò que és bo, significatiu, important… fonamentalment en el pla simbòlic i significant.

Però cultural i cultura no són exactament sinònims. Tot allò que és cultural és cultura? Doncs no. Tot allò que fem, pensem o diem el humans és cultural, encara que ho fem en la més estricta intimitat, però no sempre serà cultura. Hi ha un procés permanent, si voleu en diem històric, i eminentment social, d’anar escollint i rebutjant constructes culturals, per incloure’ls o treure’ls de la cultura.

Si reduïm la cultura a les produccions materials, és perquè és més fàcil d’explicar i d’identificar, tot i que el mercat i la mercantilització segur que hi tenen un paper important.

Tots els elements que integren això que en diem cultura són socials, tenen la dimensió social com quelcom consubstancial. Com es pot plantejar la dimensió d’una cosa en ella mateixa? Sobretot si no estem en un àmbit d’especulació filosòfica. L’única explicació que li trobo és fer-ho des d’un plantejament reduccionista, gremial, gairebé sectari i del tot utilitarista del que hauríem de considerar cultura.

Tenir o no tenir cultura

Si partim d’una concepció social de la cultura, on els productes culturals només són com els bolets, que emergeixen a la superfície fruits d’un gran miceli que viu en el subsol, i que es va desenvolupant en unes determinades coordenades espai-temps, què vol dir tenir cultura? Què és una persona culta? La que rega el miceli o la que plega bolets?

D’entrada no crec que calgui aclarir que hi ha una diferència notable entre “fer” cultura i “tenir” cultura; o que el fet de participar d’una forma, fins i tot activa, en la construcció d’elements clarament i reconeguda integrants de la cultura, no comporta necessàriament que aquesta persona pugui ser considerada culta.
Si fóssim capaços de construir un mesurador de nivell cultural, i hi féssim passar una bona colla de professionals (en el sentit del reconeixement i una contrastada qualitat) de la pintura, la música, el teatre… els resultats farien escruixir.

D’altra banda, l’experiència ens demostra que no hi ha una relació causal entre el consum cultural i l’adquisició de cultura. Un tòpic recurrent en les campanyes de foment de la lectura (per exemple) és predicar que llegir ens farà més savis, més cultes i al final… més lliures. Però de fet, ningú ho ha demostrat.

La idea de que la cultura ens farà millors i més lliures, també és falsa?.

La clau no sembla estar ni en el fet de consumir, ni en la quantitat de consum. Llegir no fa ser més culte, com no fa ser culte abonar-se a la temporada completa del coliseu operístic de torn. Fa ser més culte la comprensió de la lectura, la digestió d’allò que hem extret d’una determinada lectura i, finalment, la incorporació d’allò llegit a la cosmovisió personal. El consum cultural és també un fet conjuntural i mai unívoc; és doncs, un fet social més.

Potser des d’una perspectiva que en podríem dir evolucionista, serà més culta la persona més adaptada? Aquella que coneix millor quins són els consensos que conformen la seva constel·lació cultural? La que assoleixi un major grau d’identificació amb l’imaginari col·lectiu? Aquella capaç de desxifrar més codis, d’interpretar més missatges? La que excel·leixi en el gaudi d’allò que amb els seus semblants considera bell?.

La insuportable vacuïtat de ser [gestor cultural]

Si ens creiem la concepció social de la cultura i no ens creiem el consum cultural com a eina d’enculturació, què fem? Podem dir amb certa rotunditat que no volem ser mers traficants de productes, però… i què més?

No fa gaire que el conseller del ram deia que els polítics no han de jutjar la qualitat de la cultura, que la seva feina només és posar les condicions perquè les coses passin… I en aquest “posar les condicions” és quan entrem nosaltres, no? I com es fa això? Com es posen condicions (digueu-ne recursos, mitjans, etc.) que serveixin per a tothom, que ajudin a les persones en la seva cultura i que no ens involucrin a nosaltres, perquè nosaltres som neutrals, no? O hem de posar-hi la nostra mirada (si voleu en podem dir ideologia) a l’hora de triar-los, de dissenyar quin serà el mecanisme d’accés… ? I a més a més fer-ho sense ser prescriptors, ni salvavides, ni messies!

Acudir a twitter és fantàstic, hi trobes grans proclames, però jo vull solucions. Amb una mica d’habilitat es poden escriure 140 caràcters suggeridors, sense que després calgui explicar res més, ni desenvolupar-ho, ni ser conseqüent. Hi ha pancartes a les manifestacions realment enginyoses, fins i tot brillants, que hom tendeix a interpretar com a pensaments, com a lemes que expliquen i defineixen a qui les porta, et venen ganes d’aturar-los i demanar consell.

Després d’escriure o subscriure manifestos, com s’entoma la feina quotidiana?
Després d’escriure un post en un blog (que només llegiran el amics), com es torna a la realitat àgrafa?

Hi ha una opinió a “Enculturem?”

  1. Jo trobe que hi ha que dependre a treballar sobe allò inconsistent….

Què en penses?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *