A demanda

En el context dels aires que corren darrerament sobre la participació de la ciutadania en la vida pública, sorgeixen discussions de forma gairebé espontània. - I ara què haurem de fer? Preguntar als veïns que volen que es programi al centre cultural? Reconec que vaig fer la pregunta amb aquell to que espera una resposta sabuda, com ...

Estic en crisi

Fa més de vint anys que em guanyo la vida fent de gestor cultural, i dic fent, perquè no he tingut mai clar que ho sigui... ja sabeu, aquella vella controvèrsia entre ser i fer... No sé si ho faig prou bé, ben segur que es podria fer millor, però com diria el poeta: a ...

Cultura i estat

Rellegint l'entrevista que Jordi Oliveras (a banda de l'amistat, ja li he reconegut més d'un cop la feina que fa) li va fer a David Fernàndez (a qui no conec personalment, però a qui també reconec talent i una certa admiració), i que va publicar Nativa ja fa uns dies, no he pogut evitar que ...

Schengen i els apàtrides

Els vestíbuls dels aeroports són un bon lloc per mirar, per imaginar, per fer conjectures sobre les persones que esperen -sempre amb un cert neguit- que un senyal les empenyi cap a una porta. Pots jugar a endevinar d'on són, on van... què els porta a viatjar. És un bon moment per posar en marxa ...

Enculturem?

D'entrada, pública. Parlar de la dimensió pública de la cultura és molt més que una redundància. La cultura, o té una dimensió pública, o no és. Una producció en qualsevol dels àmbits de la creació només es converteix en art (què és el mateix que entrar a formar part de la cultura) quan es socialitza, quan supera l'estadi ...